LES CÈL·LULES MARE
- ACTIVITAT 1 : Concepte de cèl·lula mare.
1.1 QUÈ SÓN LES CÈL·LULES MARE?
Les cèl·lules mare són cèl·lules no especialitzades que tenen la capacitat de convertir-se en molts tipus de cèl·lules diferents del cos.
Quan una cèl·lula mare es divideix, cada cèl·lula nova pot seguir sent una cèl·lula mare o convertir-se en un altre tipus de cèl·lula amb una funció més especialitzada, com una cèl·lula muscular, un glòbul vermell o una cèl·lula cardíaca.
Les cèl·lules mare es converteixen en varietats de cèl·lules mitjançant el procés de diferenciació, el qual permet actuar com a sistema reparador per al cos, substituint altres cèl·lules.
1.2 QUINS TIPUS DE CÈL·LULES MARE HI HA?
Les cèl·lules mare podrien ser classificades en quatre tipus per la seva potencialitat, és a dir, la capacitat de diferenciació.
- Cèl·lules totipotents : Poden donar lloc a un organisme complet i només es poden obtenir a les primeres fases del desenvolupament d'un embrió.
- Cèl·lules pluripotents : Són capaces de convertir-se en la majoria dels teixits diferents, però no poden generar un organisme complet.
- Cèl·lules multipotents : Tenen un cert grau de diferenciació o dit d'una altra manera, porten la marca d'un teixit en concret. Un exemple d'això són les cèl·lules mare hematopoètiques que es transformen en totes les cèl·lules sanguínies, tant glòbuls vermells com plaquetes o glòbuls blancs.
- Cèl·lules unipotents : Són cèl·lules mare que només poden produir un tipus concret de cèl·lula, però amb capacitat d'autorenovar-se cosa que les diferencia de les no cèl·lules mare.
1.3 QUINES DIFERÈNCIES HI HA ENTRE ELLES ?
- Les cèl·lules totipotents poden produir qualsevol tipus cel·lular sense excepció.
- Les cèl·lules pluripotents poden produir qualsevol tipus cel·lular excepte les totipotents.
- Les cèl·lules multipotents només poden esdevenir una família emparentada de cèl·lules diferenciades.
- Les cèl·lules unipotents tenen la capacitat d’autorenovar-se un cop produïda la nova cèl·lula.
1.4 QUÈ VOL DIR TOTIPOTENT, PLURIPOTENT I MULTIPOTENT ?
La totipotència és la capacitat d’originar, per divisió i diferenciació, la resta de cèl·lules diferenciades d’un organisme, incloent-hi els teixits extraembrionaris. Les cèl·lules totipotents inclouen les espores i els zigots.
La pluripotència fa referència a una cèl·lula mare que té el potencial de diferenciar-se en qualsevol de les tres capes germinatives: endoderma, mesoderma, o ectoderma. Les cèl·lules mare pluripotents poden donar lloc a qualsevol tipus de cèl·lula fetal o d'adults. No obstant això, per si soles no poden convertir-se en un animal adult o en un fetus perquè no tenen el potencial de contribuir al teixit extraembrionari, com la placenta.
La multipotència fa referència a les cèl·lules que tenen el potencial de donar lloc a cèl·lules de diversos, però en un nombre limitat de llinatges. Un exemple d'una cèl·lula mare pluripotent és les hematopoètiques de la sang que poden convertir-se en diversos tipus de cèl·lules sanguínies, però no pot convertir-se en les cèl·lules del cervell o altres tipus de cèl·lules.
1.5 COM S’OBTENEN ELS DIFERENTS TIPUS DE CÈL·LULES MARE ?
Els dos tipus principals de recerca de cèl·lules mare són les cèl·lules mare embrionàries i les cèl·lules mare adultes.
Les cèl·lules mare embrionàries són cèl·lules amb la capacitat de diferenciar-se en qualsevol tipus cel·lular de l’organisme adult (totipotents) i s’obtenen a partir del blastòcit.
Aquestes són les que ofereixen més possibilitats per crear nous teixits o òrgans, per tant, són les que donen més perspectives per a la medicina del futur.
Per a la seva producció és necessari obtenir embrions in vitro fecundats per un espermatozoide. Posteriorment, es cultiva l’embrió fins a obtenir el blastòcit, se separen les cèl·lules mare contingudes en la massa interna i es cultiven per aconseguir una colònia.
Les cèl·lules mare adultes (o somàtiques , perquè no necessàriament es troben en adults), són cèl·lules indiferenciades que es troben entre cèl·lules diferenciades de teixits i òrgans que, mitjançant la diferenciació es creen cèl·lules per tal de canviar les cèl·lules danyades del teixit o òrgan al qual pertanyen.
Poden ser multipotencials i unipotents. Per tant, la seva funció principal és de mantenir i reparar el teixit al qual pertanyen.
Tenen una gran importància, podrien ser utilitzades per a trasplantaments de cor, cervell i la resta d’òrgans si s’arriba a poder controlar la diferenciació de les cèl·lules mare al laboratori, encara que ja hi ha tractaments amb cèl·lules mare adultes de la sang i de medul·la òssia.
Cèl·lula mare Cèl·lula mare
embrionària. adulta.
- ACTIVITAT 2 : Les teràpies en les que s’utilitzen les cèl·lules mare.
2.1 QUINES SÓN LES TERÀPIES AMB CÈL·LULES MARE UTILITZADES ACTUALMENT ?
Actualment les teràpies que es realitzen amb cèl·lules mare són limitades i totes són amb cèl·lules mare adultes. Només es realitzen teràpies en malalties o afeccions de la medul·la òssia, les quals són:
- Leucèmia: Grup de malalties malignes de la medul·la òssia que provoca un augment incontrolat de leucòcits en ella.
- Síndromes mielodisplàstic: Malalties en què la medul·la òssia no funciona bé i no es produeixen suficients glòbuls vermells.
- Anèmia de Fanconi: Malaltia hereditària que es pot desenvolupar de diferents formes, generant càncers, leucèmies, errors en la medul·la òssia i la majoria de les persones que la pateixen desenvolupen defectes congènits (per exemple, anormalitats en el desenvolupament de les extremitats).
- Anèmia de cèl·lules falciformes: És una malaltia genètica que afecta l’hemoglobina .
- Limfoma: Proliferació maligna de limfòcits .
- Talassèmia: Grup de malalties en les quals es produeix un defecte en la síntesi d’hemoglobina.
- Mieloma: Tumor compost per cèl·lules de la medul·la òssia.
La teràpia que es realitza per guarir la malaltia o millorar la qualitat de vida de les persones que la pateixen es basa en el trasplantament de medul·la òssia. Aquest consisteix a reemplaçar la medul·la òssia danyada o destruïda per cèl·lules mare de medul·la òssia sanes.
2.2 QUINES TERÀPIES AMB CÈL·LULES MARE S’ESPERA UTILITZAR EN UN FUTUR ?
Actualment no hi ha gaires tractaments practicats rutinàriament a les clíniques i estan limitats als trasplantaments de la medul·la òssia i a la utilització del cordó umbilical, però trobem molts tractaments que estan en la fase clínica fent assajos amb humans per corroborar la seva eficàcia. S’estan obtenint molt bons resultats, per tant, segurament en pocs anys s’aplicaran regularment.
Alguns d’aquests futurs tractaments són els següents :
- Gràcies a la tecnologia 3D, d’aquí a deu anys més o menys es podran fabricar òrgans a partir de les cèl·lules mare, de fet, ja s’estan creant al laboratori prototips de ronyons, pell, ossos, cor... S’han trasplantat bufetes experimentalment a persones amb bons resultats. Els òrgans, els fabriquen a partir d’una impressora 3D i material biològic com les cèl·lules mare.
- A partir de les mesures realitzades amb mètodes d’imatges no invasius van fabricar un motlle i sobre aquest van posar les cèl·lules mare del pacient. En 36 hores,van formar una tràquea. Posteriorment, la van trasplantar. El pacient que presentava un càncer de tràquea molt avançat, cinc mesos després portava una vida completament normal. Aquesta possibilitat de regeneració d’òrgans sembla ser que permetrà regenerar estructures senzilles com la tràquea i parts d’òrgans complexos com el cor o els ronyons, però no sencers.
- Als Estats Units, en concret, en Geòrgia han fet un assaig clínic en dinou persones en què han utilitzat una tècnica per guarir l’alopècia. La tècnica consistia a agafar pell del cap de zones on no hi hagi aquesta afecció; s’aïllen cèl·lules capaces de regenerar nous fol·licles capil·lars i formen un brou de cultiu; posteriorment, és injectat sota la pell i amb el temps teòricament el pèl creixerà. No han obtingut grans resultats, però són bons i esperançadors.
- A Espanya entre les clíniques privades predomina l’aplicació experimental de cèl·lules mare per al tractament de lesions i malalties del genoll, a causa que els problemes d’articulacions de genoll són molt freqüents entre la població. En aquestes teràpies s’utilitzen cèl·lules mare adultes o cèl·lules mesenquimals extretes del mateix pacient. Diversos estudis s’estan efectuant per assegurar la seva seguretat i els seus beneficis. Els resultats d’alguns que ja s’han fet són diversos: en grups de poques persones o casos individuals, han notat una certa millora i, en grups més grans, han demostrat la seva seguretat a termini mitjà.
2.3 QUÈ ÉS LA CLONACIÓ TERAPÈUTICA?
La clonació terapèutica fa referència a la creació d’embrions humans per mitjà de la clonació amb finalitat d’utilitzar-los com a matèria prima de diferents teràpies amb cèl·lules mare.
La clonació terapèutica, apunta a la reproducció de cèl·lules mare que continguin el cromosoma del pacient per poder proveir-li, a través de les divisions resultants de la seva reproducció, una alternativa de salut i vida. En la pràctica, el procés pot resumir-se en la presa d’una cèl·lula mare, ja sigui d’origen animal o humà i d’una cèl·lula sana del nostre organisme.
2.4 QUINS INCONVENIENTS PRESENTEN AQUESTES TERÀPIES ?
L’ús de les tècniques de clonació amb finalitats terapèutiques o per a l’obtenció d’un major rendiment podria ser el seu punt d’inflexió.
Després d’uns quants anys d’experiència, els èxits obtinguts continuen sent escassos i abunden els casos d’abortaments, morts prematures i malformacions en els animals experimentals recent nascuts.
No obstant això, comencen a comprendre’s les causes dels reiterats fracassos. Segons publicacions científiques, el procés de reprogramació cel·lular, provoca errors en el control dels mecanismes de transmissió de la informació genètica.
2.5 PER QUÈ LES TERÀPIES AMB CÈL·LULES EMBRIONÀRIES SÓN LES MÉS PROMETEDORES ?
Les teràpies amb cèl·lules embrionàries són més prometedores ja que cap la provabilitat de que proveeixin del mateix pacient i, per tant, s’evita el rebuig.
Tot i aquest avantatge, per dur a terme aquest mètode, s’hauria d’utilitzar la clonació terapèutica, la qual no està permesa a tots els països.
En aquest mètode de teràpia s’hi destaca també l’avantatge de poder crear qualsevol teixit necessari, i per tant, aquest serà utilitzat per a la reparació d’un teixit malmès.
- ACTIVITAT 3 : La controvèrsia de les cèl·lules mare embrionàries i les seves polítiques.
3.1 Les qüestions ètiques que envolten la investigació amb cèl·lules mare embrionàries i les diferents opinions generades : És correcte fer servir un embrió humà per obtenir cèl·lules mare?
Existeix una ampla controvèrsia amb les cèl·lules mare, que prové bàsicament dels mètodes de creació de cèl·lules mares.
Els opositors a la recerca diuen que aquesta pràctica no és correcta per a la clonació reproductiva i equivalent al tractament com a objecte d'un humà.
Contràriament els proinvestigació argumenten que és necessari apostar per la investigació de cèl·lules mare embrionàries, ja que s'espera que les tecnologies resultants tinguin un potencial mèdic significatiu.
L'intens debat ha dut que les autoritats estats i internacionals promoguessin lleisde més o menys rigidesa segons l'entorn cultural per posar límits en la investigació basats en valors morals, socials i ètics.
Sobre aquest tipus d’investigació, s’hi generen unes preguntes bàsiques :
Està bé o malament ?
La majoria dels investigadors creuen que està bé però que el fet de que s’hagin d’extreure aquestes cèl·lules dels embrions crea molts problemes ètics.
És correcte fer servir un embrió com una "fàbrica" de cèl·lules mare ?
Per a molts és correcta, ja que creuen que un embrió és una simple bola de cèl·lules, en canvi per a altres no és correcte, ja que consideren un embrió una vida humana més.
Quan esdevé un embrió o un fetus un ésser humà ?
Per a uns en el moment de la concepció i per a altres a mesura que el fetus creix dins l’úter.
3.2 Les diferents legislacions pel que fa a la recerca amb cèl·lules mare embrionàries en els diferents països Europeus : Quins són els països més permissius ?
La recerca amb cèl·lules mare embrionàries ha dividit la comunitat internacional. En la Unió Europea, Suècia, Finlàndia, Grècia, Bretanya, i els Països Baixos, permeten la recerca amb embrions humans; tanmateix és una pràctica il·legal a Alemanya, Àustria, Irlanda, Itàlia, i Portugal.
L'assumpte també ha dividit els Estats Units, amb alguns estats prohibint-lo severament i d'altres donant-li suport financer. D'altra banda, la Xina, Corea del Sud, el Japó, l'Índia, i Austràlia són permissius; mentre que Nova Zelanda, la majoria de països africans (excepte Sud Àfrica) i molts dels sud-americans (excepte el Brasil) són restrictius.
Espanya investiga embrions no viables. No és legal crear un embrió per ala investigació mèdica. Està prohibida la clonació reproductiva, i està considerada una delitopena.
A Alemanya, l’us d’un embrió en la investigació mèdica és il·legal. Prohibeix la creació d’un embrió humà amb la mateixa informació genètica que un altre embrió.
A Dinamarca, la investigació mèdica és legal quan es volen millorar les tècniques de fecundació artificial i les d’investigació mèdica. La llei prohibeix la clonació reproductiva.
A Finlàndia, els embrions no s’han d’introduir a un cas. Està prohibida la creació d’embrions per a la investigació mèdica. La llei sobre investigació mèdica prohibeix la clonació reproductiva.
- ACTIVITAT 4 : ARTICLE.
Per començar podríem dir que una cèl·lula mare és una cèl·lula que origina unes altres amb un paper gairebé sempre reproductor. De les quals hi ha tres tipus diferents: les totipotencials, les multipotencials i les pluripotencials. Hi ha diferents maneres de poder-les obtenir a partir de: les cèl·lules mare adultes, les embrionàries, les del cordó umbilical, les de reprogramació i les de la medul·la òssia adulta.
Hem pogut comprovar que les principals teràpies realitzades actualment son per les malalties hematològiques (referents a la sang), unes altres molt importants per tractar pacients afectats de càncer son les teràpies amb cel·lules mare del cordó umbilical. Actualment no estan gaire desenvolupades les teràpies, però en un futur s’espera que les cèl·lules mare puguin produir cèl·lules del cervell, del fetge, del cor i del teixit nerviós; també s’espera que les cèl·lules mare embrionàries siguin molt utilitzades ja que no provocarien rebuig i podrien reparar tots els teixits malmesos.
Actualment hi ha moltes qüestions ètiques que envolten a les cèl·lules amb característiques humanes formades o no formades. I com aquesta podríem trobar moltes preguntes més sense resposta. Hi ha diferents legislacions segons el país on ho estiguem duent a terme. Podem observar que a França, Portugal, Alemanya i Dinamarca està totalment prohibit.
Al Regne Unit és l’únic lloc on està permès aquest fet. A Espanya és necessari una autorització específica. A Finlàndia només està permès per poder curar malalties.
Amb aquest treball hem pogut observar la importància de les cèl·lules mare i les seves funcions.
